diumenge, 4 de novembre de 2012

TRANSGAVARRES 2012 (55 KM) - RUNNING


Desde fa força anys que estic dient que almenys algun dia a la meva vida voldria fer una marató. No sé perquè però a la marató, la reina de les proves de fons, li tinc un respecte enorme. No sé si és per la seva distància de 42 km o bé per la por de patir lesions al llarg del seu recorregut o per ensopegar amb el tant temut "mur" cap als kms 35-37, ; en fi...... Però com a contrapartida hi ha una cosa que no m'atrau d'ella, la seva monotonia i haver-la de còrrer sobre asfalt. És la meva manera de veure i entendre la reina de les proves de fons.

Ara fa quinze dies jo i la Núria vam participar a la Cursa del Puigsacalm de 26 Kms . Una prova que recomano a qualsevol aficionat de les proves trails o també per fer-la en plan caminada;  i la veritat és que em va enganxar força aquest tipus de competicions.

Diuen que: "la cabra sempre tira cap a la muntanya", doncs avui jo he anat cap a la muntanya a participar, no a una marató, sinó a una marató i tretze quilometrets més de propina (55 Kms); no fos cas que em quedés amb mal gust de boca amb els 42!!
El punt de sortida ha sigut al passeig marítim de Palamós i l'arribada a la Plaça St Domenech de Girona. Entremig ens han fet passar per Fitor, La Ganga, Puig d'Arques, Sta. Pellaia, Montnegre i pel Santuari dels Àngels. 55 quilometrets amb un desnivell positiu de 2000 m. Predominava la pista forestal sobre el corriol i per tant era un circuït apte per rodadors.

Us voldria explicar quines sensacions, imatges, pensaments he intentat buscar al llarg del transcurs de la prova.
Tothom que s'inscriu a qualsevol prova esportiva, sigui de la disciplina que sigui, el primer que va a buscar és indiscutiblement passar-ho molt bé. Però avui ,a part, he intentat buscar una respiració-pulsacions el màxim de suaus i constants possibles, a diferència d'una prova de curta durada;  he buscat disfrutar del recorregut, conèixer territori, oblidar, buscar una vegada més una situació límit, relaxar-me, aprendre a còrrer....

He portat durant tota la prova un bon ritme, corrents pràcticament tot el recorregut fins al Santuari dels Àngels. Jo he sigut el primer sorprès!! Però ja notava que els meus genolls em donaven senyals d'avís. I així ha sigut els 9 Kms de baixada fins a Girona se m'han fet eterns. No podia ni trotar, només caminar ràpid. Intentanva còrrer i al cap de 100 m ja havia de tornar a caminar. Doncs així és com he acabat la Trail d'avui fent un Ca-ko, més Ca que Ko, però m'he plantat a la linia d'arribada veient que he trobat el que he buscat.

Salut i Kms




Cap comentari:

Publica un comentari