La Núria i jo ens plantem a Campllong de bon matí per disputar la segona prova del Campionat de Duatlons TERRA DE SEGADORS. Aquesta vegada amb un xic de pressió a sobre degut a que a Sils ens vam situar com a líders del campionat en la categoria de parelles mixtes.
En aquesta ocasió, però, prendrem part a la prova sense saber-ne el traçat. I amb la Núria una mica tocadeta físicament. Mentre preparem material, dorsals, i fem el camí que va del cotxe fins a boxes, anem saludant a cares conegudes i fent una mica de broma per relaxar els nervis previs a qualsevol prova. Em fa il.lusió trobar-me a l’Angel Guich i la seva dona, la Judith, que també participaran en la categoria de parelles mixtes. Mentre parlem amb ells , em venen un munt de records i de batalles fetes a sobre la bici quan competiem en el Trofeu Caixa Girona de btt ara deu fer uns deu o dotze anys.
Per tant el podi tindria un preu molt car en aquesta ocasió.
La Núria ja està a sota l’arc de sortida, aquesta vegada mes enrera que a Sils. M’ha dit que avui començaria mes tranquila i es concentraria amb la respiració i a agafar el seu propi ritme. Als primers metres, veig una caiguda a la part central del piló. Collons quin cebellot que s’ha fotut un colega. Almenys ha fet tres tombarelles.
Mentre tots estan fent el primer sector, m’envaig cap a escalfar i a comentar amb l’Arnau Masferrer i la Montse Boada les carecterístiques del circuït. Em diuen que hi ha uns primers quilòmetres amb corriol i que en general no hi ha pujades llargues. Em començo a estressar pensant com hauré d’avançar altres corredors pel mig de tant corriol…
Comencen a arribar els primers corredors del primer sector. Avui deu haver sigut exigent el circuït de còrrer, penso jo, ja que el primer ha trigat molt mes que el dia de Sils. Estic nerviós, com sempre, penso amb la Núria a veure com es deu trobar físicament, espero que no hagi tingut problemes. La veig que encara la linia de boxes i fem el relleu. Resulta que s’ha fotut de caps al mig d’un camp quan s’ha perdut!!.
Ara em toca a mi. Tal i com he previst, començo a trobar-me molt de trànsit lent als corriols. Perdo molt de temps, m’encenc, em poso nerviós, em jugo punxar les rodes passant per fora pista… Passats els primers quilometres de corriols, ja trobem pista ampla on avançar no comporta cap dificultat. No sé si dels nervis o pel marcatge doncs em passo de frenada en alguns llocs i fins i tot em perdo en una ocasió, havent de fer marxa enrera fins a 500m aproximadament. Al meu comptaquilòmetres marca que falten uns quatre quilometres per arribar. De cop i volta ens trobem jo i la primera noia fémina (Laura Terradas) darrera un competidor que passa de nosatres i no ens deixa passar. Li deiem que ens jugavem la primera posición i el tiu passant de tot. Fins que la Laura li va dir molt emprenyada: “Ens deixes passar joder ja”. I si si li va fer cas. De cop i volta apareix l’Angel Guich darrera meu i m’avança. Ell i jo ens haviem de disputar la primera posición amb els tres quilòmetres que restaven. Vaig anar enganxat darrera d’ell fins la recta final on després d’un llarg esprint vaig entrar en primera posición i vam tornar a guanyar la Duatló en categoria parelles mixtes.
A la tercera prova no hi participem ja que som part organitzadora i ens toca currar, però a Bescanó i Calonge hi tornares a ser amb tot el gas disponible.
Salut i Kms.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada