NOVA TEMPORADA 2013

¿Què té el número tretze perquè estigui tant mal considerat? Per mi  és un número com un altre, fins i tot conec  gent que li atrau aquesta xifra. Té fama de que porta mala sort. Fins i tot un pilot del mundial de  motociclisme que deuria ser una mica-força supersticiós , enlloc de dur el tretze grafiat al carenat de la seva moto, hi duia el 12+1, segur que molts de vosaltres recordeu el famós Àngel Nieto.

Però anem al que anem; nova temporada esportiva davant dels nassos de tots nosaltres. Nous objectius, noves pretemporades, nous plans d’entrenaments pensant en millorar els registres de temporades anteriors, millor material (encara que sigui només per donar un revulsiu psicològic extra i que potser alhora de la veritat no comporta la millora que un espera realment)............ i podriem seguir mencionant petits detalls per tal d’aconseguir ser millors, per maxacar als nostres rivals i totes aquestes fantasies que tenim els esportistes amateurs…

Aquí faig una petita reflexió personal i que a vegades he observat al llarg de la meva trajectòria esportiva amb els començaments o acaballes d’una temporada i que trobo una mica materialista o fins i tot desagradable i de falta de respecte cap a molts clubs petits, clubs de poble, de colla d’amics, dels que fan les coses altruïstament.  Doncs es donen situacions en les que algun soci d’algun club  canvia d’equip pel sol fet de canviar, pel sol fet de que et donen un trist maillot i en el que estaves fins ara te l’havies de pagar. Lleig, falta de respecte. Tot i que tothom es ben lliure d’anar on vulgui, només faltaria…. Si això es fa essent major d’edat encara, però fer-ho en categories infantils per mi és el “colmu””…. pfff en fi, mil històries , en definitiva:  UNA NOVA TEMPORADA!!!

INICI DE LA TEMPORADA 2013

Jo aquest any tenia previst una sèrie d’objectius que NO els duré a terme. M’havia plantejat participar a una o fins i tot dues mitges IRONMAN. Però per  varis  motius em prendré una temporada enfocada a gaudir de totes les curses que participi sense obsessionar-me en entrenaments molt llargs, exigents, repetitius, monòtons, en fer sèries….. No només faré duatlons i triatlons sinó que continuaré participant a curses trail de muntanya i portar a bon port el projecte solidàri que tenim entre mans la gent del grup 4XTRAILSCF-TRAILWALKER2013. Per tant res de marcar-me uns objectius clars, sinó tot el contrari anar a la que salti, jaja…

Per encetar aquesta temporada, ho he fet participant a les dues proves del Campionat de la Selva  en la seva versió de cursa de muntanya. La primera d’elles a Riudarenes i la següent a Santa Coloma de Farners.

S’està portant això d’utilitzar un circuït de btt per afegir-hi una prova de Trail, aporta més beneficis als organitzadors i s’amortitza millor tota la feina feta durant el marcatge de la prova. Particularment em sembla perfecte, sempre i quan els corredors de Trail no siguin els “quatre corredors que ajudaran a  acabar d’omplir una mica més la caixa de la prova”  . Se’ls ha de tractar com a tals i es mereixen el mateix rigor en els controls, en els horaris de sortida, en el marcatge i en els avituallaments.

CURSA DE RIUDARENES (20 Km – 1h 51 min)

Em feia molta il.lusió participar-hi!! El seu territori em fa sentir com a casa.

Sortim a l’hora prevista i de seguida em trobo al grup de davant. Sembla que no pugui ser. No m’ho crec. Els cinc de davant es comencen a separar de mi i dels meus tres companys de viatge. Noto com a cada pujada les meves cames ciclistes perden una mica de pistonada i com els meus tres companys  de cursa se m’escapen poquet a poquet. Però segueixo al meu ritme constant, escoltant la música que tinc carregada al meu MP3. Disfruto del recorregut. M’encanta. Passo per llocs on no havia passat mai i les zones enfangades fan tenir tots els meus sentit ben desperts, tant de pujada com de baixada. A falta de 6 o 7 quilómetres comença a caure una freda pluja a sobre nostre; començo a tenir fred però segueixo corrent per intentar atrapar a un parell de corredor que tinc davant meu i a la vegada per què el que tinc a darrera no m’atrapi a mi. Arribo moll com un ànec, comparteixo sensacions, aventures viscudes, rialles i m’escalfo a la bora del foc per entrar en calor i acomiadar-me de Riudarenes havent passat un molt bon matí entre companys “d’ofici”.

CURSA DE SANTA COLOMA DE FARNERS (16 Km – 1h 22 min)

Si Riudarenes em feia molta il.lusió participar-hi , doncs imagina’t la il.lusió que em feia poder-ho fer a casa, pels camins i corriols que em conec!!

No vull entrar a comentar el descontrol de la sortida i la manca d’un control a la pujada a ca l’Agustí pels corredors de Trail.

Després de tanta incertesa inicial i de buidar –me de la mala llet i d’algun comentari no agradable cap a la meva persona pels anys que he estat al CCFarners  i dient-me que com es possible que hagi passat el que ha passat, doncs intento refer-me de la incomprenssió i fins que no porto 6-7 Km no començo a retrobar-me una mica a mi mateix.

Crec jo que he rodat millor a SCF que a Riudarenes, tot i que a casa meva les pujades són llargues  i m’han perjudicat fort al començament.

Circuït pisteru i zona final molt currada amb algun corriol inèdit. Mantinc una maca lluita amb en Pere Armengol i en Miquel Amat (ex campio d’Espanya Btt Master 30).

Molt bon circuït, he disfrutat molt també en aquesta ocasió!!

Acabo les dues proves estant molt content amb els resultats i gaudint de poder correr a ritme continu i sense dolor als genolls.

Abans d’anar a la última prova de Sant Hilari, anirem a fer el Duatló de Blanes en btt, a veure que tal va el debut,i per intentar pujar el Club TRI-BU a 1ª divisió

Salut i Kms!!