2ª DUATLÓ TERRA DE SEGADORS - CAMPLLONG

DUATLÓ DE CAMPLLONG – 2ª PROVA DE LA LLIGA TERRA DE SEGADORS

 La Núria i jo ens plantem a Campllong de bon matí per disputar la segona prova del Campionat de Duatlons TERRA DE SEGADORS. Aquesta vegada amb un xic de pressió a sobre degut a que a Sils ens vam situar com a líders del campionat en la categoria de parelles mixtes.
 En aquesta ocasió, però, prendrem part a la prova sense saber-ne el traçat. I amb la Núria una mica tocadeta físicament. Mentre preparem material, dorsals, i fem el camí que va del cotxe fins a boxes, anem saludant a cares conegudes i fent una mica de broma per relaxar els nervis previs a qualsevol prova. Em fa il.lusió trobar-me a l’Angel Guich i la seva dona, la Judith, que també participaran en la categoria de parelles mixtes. Mentre parlem amb ells , em venen un munt de records i de batalles fetes a sobre la bici quan competiem en el Trofeu Caixa Girona de btt ara deu fer uns deu o dotze anys.
 Per tant el podi tindria un preu molt car en aquesta ocasió.
La Núria ja està a sota l’arc de sortida, aquesta vegada mes enrera que a Sils. M’ha dit que avui començaria mes tranquila i es concentraria amb la respiració i a agafar el seu propi ritme. Als primers metres, veig una caiguda a la part central del piló. Collons quin cebellot que s’ha fotut un colega. Almenys ha fet tres tombarelles.
 Mentre tots estan fent el primer sector, m’envaig cap a escalfar i a comentar amb l’Arnau Masferrer i la Montse Boada les carecterístiques del circuït. Em diuen que hi ha uns primers quilòmetres amb corriol i que en general no hi ha pujades llargues. Em començo a estressar pensant com hauré d’avançar altres corredors pel mig de tant corriol…
Comencen a arribar els primers corredors del primer sector. Avui deu haver sigut exigent el circuït de còrrer, penso jo, ja que el primer ha trigat molt mes que el dia de Sils. Estic nerviós, com sempre, penso amb la Núria a veure com es deu trobar físicament, espero que no hagi tingut problemes. La veig que encara la linia de boxes i fem el relleu. Resulta que s’ha fotut de caps al mig d’un camp quan s’ha perdut!!.
 Ara em toca a mi. Tal i com he previst, començo a trobar-me molt de trànsit lent als corriols. Perdo molt de temps, m’encenc, em poso nerviós, em jugo punxar les rodes passant per fora pista… Passats els primers quilometres de corriols, ja trobem pista ampla on avançar no comporta cap dificultat. No sé si dels nervis o pel marcatge doncs em passo de frenada en alguns llocs i fins i tot em perdo en una ocasió, havent de fer marxa enrera fins a 500m aproximadament. Al meu comptaquilòmetres marca que falten uns quatre quilometres per arribar. De cop i volta ens trobem jo i la primera noia fémina (Laura Terradas) darrera un competidor que passa de nosatres i no ens deixa passar. Li deiem que ens jugavem la primera posición i el tiu passant de tot. Fins que la Laura li va dir molt emprenyada: “Ens deixes passar joder ja”. I si si li va fer cas. De cop i volta apareix l’Angel Guich darrera meu i m’avança. Ell i jo ens haviem de disputar la primera posición amb els tres quilòmetres que restaven. Vaig anar enganxat darrera d’ell fins la recta final on després d’un llarg esprint vaig entrar en primera posición i vam tornar a guanyar la Duatló en categoria parelles mixtes.
 A la tercera prova no hi participem ja que som part organitzadora i ens toca currar, però a Bescanó i Calonge hi tornares a ser amb tot el gas disponible.
 Salut i Kms.

DUATLÓ RURAL DE SILS - 1ª PROVA LLIGA TERRA DE SEGADORS

FLAIXBACde la Prova vista desde dins!!!

Pels voltants de  la una del migdia la Núria Roqueta recull el farcell carregat amb un pa de quilo de pagés , un fuet i una llangonissa, un porro i una cabeça d’all , un val per un circuït termal i unes mitges compressives BUSSETUS; de la mà del meu colega i a la vegada president del MAKIS. Això succeeix pocs minuts després que ens hagin cridat com a guanyadors de la 1ª Duatló de la LLiga Terra de Segadors en Categoria Parelles Mixtes.

Ningú ens l’ha regalat, no ha sigut gens fácil. Tant la Núria com jo hem arribat buits de força. Ho hem donat tot al llarg dels dos sectors que formaven la prova.

Jo arribava a la linia de meta amb la meva btt ben enfangada, sabent que el podi el teniem, ja que m’havia anat quedant amb la cara de les altres parelles mixtes i el color dels seus equipatges. Sabia que havia fet un molt bon sector de btt tot i el trànsit que m’anava trobant al llarg del circuït. Era un no parar d’avançar gent, de demanar pas , de no deixar perdre cap segon a conseqüència d’estar-me esperant darrera un altre participant que anava més lent .

Tot això passava durant l’ hora i mitja que va durar aquest meu segon sector i dels dubtes i molts nervis que tenia mentre esperaba la meva parella a dins els boxes per fer el relleu.

La Núria arriba, amb cara de cansament, ben vermella. Arriba havent fet un temps al primer sector de correr de 46 min. Crec jo que ha pagat car haver sortit a un ritme superior al seu, tot i que en totes les curses sempre hi sortim una mica per sobre les nostres possibilitats, és qüestió de saber-ho gestionar el millor possible.

Mentre en Martí Forest donava les explicacions prèvis al tret de sortida amb tots els participants a sota l’arc i a punt d’engegar la prova, la Núria se la veía tensa i una miqueta nerviosa, jaja . Deia que sentia una mica de pressió. Crec que és bó sentir-la una miqueta.

Aquí us he deixat unes pinzellades del que vam sentir durant la Duatló de Sils. 

Felicitar un any mes els MAKIS pel bon muntatge, als rivals per l’esportivitat i competitivitat mostrada i una MEGA felicitació i reconeixament a en Martí Forest per dirigir la seva duatló ,per superar els problemes que algun “graciós” va fer amb el marcatge a última hora i sobretot per posar tots els sentits i forces a portar a bon port aquesta primera Lliga de Terra de Segadors.

Ens veiem a Campllong, a tope!!

Salut i Kms 

DUATLO CIUTAT DE BLANES EN BTT (SPRINT)

DUATLÓ BTT CIUTAT DE BLANES

Ja no m’enrecordo de la última vegada que vaig fer un duatló, segurament deu fer uns set o vuit mesos mes o menys. El que si recordo i que en diverses ocasions he comenta tés que per mi és més exigent muscularment fer un duatló que un triatló, i parlo d’exigència muscular , no de si un és més complet que un altre, doncs al duatló només exprimeixes el tren inferior a diferència del triatló que exprimeixes tot el cos.

La setmana passada, haviem d’haver anat a fer el Campionat de Catalunya de duatló de carretera per equips al Prat, però degut al canvi d’horaris d’última hora, vam decidir no anar-hi i vam poder anar a entrenar el circuït de Blanes. Allà em van posar al meu lloc. Els meus companys de club están fortissims. Allà ja vaig veure que estic molt i molt fluix aquest any, que vols; això són fabes comptades: Si entrenes ,tires i si no t’arrossegues. Tot el circuït anava amb el ganxo al coll, i ja podía fer una previsió del que passaria el diumenge següent a la cursa.

És diumenge, i em disposo a seguir tot el ritual prèvi a qualsevol competició. Tinc molta son, he dormit poc aquesta setmana però les ganes que tinc de competir m’estiren del llit i m’enpenyen a anar cap a Blanes. Arriba l’hora de la veritat, després d’un bon escalfament i de deixar la bici i tot el material estratègicament col.locat a boxes, ens posem tots els participants sota l’arc de sortida esperant que els àrbits ens permetin desfogar-nos.

LA CURSA:

SECTOR 1 (RUN – 5 KM) Temps 24:15

La sotida és com sempre a fons, tot i que un sempre intenta guardar un puntet de força a la butxaca. Tinc de referència els meus companys de la TRIBU i veig com poquet a poquet se m’allunyen però els hi mantinc una distancia visual que em fa ser optimista de cares al sector de btt.

Les sensacions corrent són força dolentes, doncs a la única pujada que hi havia a cada volta del circuït el motor se m’amorrava i em passaven un munt de participants.

SECTOR 2 (BTT 18 KM) Temps 52:50

Millor del que m’esparava!. Entre normal i bones sensacions a sobre la btt. Tot i que era un circuït que anava com anell al dit a les bicis de roda 29” , em vaig trobar amb ganes d’anar endavant en tot moment. Vaig penalitzar força a les baixades. Em sentía bastant patós. Però al cap i a la fi vaig finalitzar aquest sector em bon gust de boca pels poquissims entrenament a sobre la bici.

SECTOR 3 (RUN 2,5 KM) Temps 13:03

Objectiu acabar com fos! Amb fortes punxades al genoll dret vaig anar fent a tranques i barranques, veient en Sergi Durbau davant meu però sense poder atrapar-lo.

En fi inici de la temporada de duatlons i n’he quedat força satisfet. M’ha agradat formar part de l’expedició TRIBU i haver estat a la reserva en cas de necessitat per guanyar en la categoría de segona divisió i guanyar l’ascens a primera per la próxima temporada. 

Felicitar a tots els meus companys d’equip pels seus bons resultats. I a tú Núria per totes aquestes bones fotos i pel suport!!

SALUT I KMS!

NOVA TEMPORADA 2013

¿Què té el número tretze perquè estigui tant mal considerat? Per mi  és un número com un altre, fins i tot conec  gent que li atrau aquesta xifra. Té fama de que porta mala sort. Fins i tot un pilot del mundial de  motociclisme que deuria ser una mica-força supersticiós , enlloc de dur el tretze grafiat al carenat de la seva moto, hi duia el 12+1, segur que molts de vosaltres recordeu el famós Àngel Nieto.

Però anem al que anem; nova temporada esportiva davant dels nassos de tots nosaltres. Nous objectius, noves pretemporades, nous plans d’entrenaments pensant en millorar els registres de temporades anteriors, millor material (encara que sigui només per donar un revulsiu psicològic extra i que potser alhora de la veritat no comporta la millora que un espera realment)............ i podriem seguir mencionant petits detalls per tal d’aconseguir ser millors, per maxacar als nostres rivals i totes aquestes fantasies que tenim els esportistes amateurs…

Aquí faig una petita reflexió personal i que a vegades he observat al llarg de la meva trajectòria esportiva amb els començaments o acaballes d’una temporada i que trobo una mica materialista o fins i tot desagradable i de falta de respecte cap a molts clubs petits, clubs de poble, de colla d’amics, dels que fan les coses altruïstament.  Doncs es donen situacions en les que algun soci d’algun club  canvia d’equip pel sol fet de canviar, pel sol fet de que et donen un trist maillot i en el que estaves fins ara te l’havies de pagar. Lleig, falta de respecte. Tot i que tothom es ben lliure d’anar on vulgui, només faltaria…. Si això es fa essent major d’edat encara, però fer-ho en categories infantils per mi és el “colmu””…. pfff en fi, mil històries , en definitiva:  UNA NOVA TEMPORADA!!!

INICI DE LA TEMPORADA 2013

Jo aquest any tenia previst una sèrie d’objectius que NO els duré a terme. M’havia plantejat participar a una o fins i tot dues mitges IRONMAN. Però per  varis  motius em prendré una temporada enfocada a gaudir de totes les curses que participi sense obsessionar-me en entrenaments molt llargs, exigents, repetitius, monòtons, en fer sèries….. No només faré duatlons i triatlons sinó que continuaré participant a curses trail de muntanya i portar a bon port el projecte solidàri que tenim entre mans la gent del grup 4XTRAILSCF-TRAILWALKER2013. Per tant res de marcar-me uns objectius clars, sinó tot el contrari anar a la que salti, jaja…

Per encetar aquesta temporada, ho he fet participant a les dues proves del Campionat de la Selva  en la seva versió de cursa de muntanya. La primera d’elles a Riudarenes i la següent a Santa Coloma de Farners.

S’està portant això d’utilitzar un circuït de btt per afegir-hi una prova de Trail, aporta més beneficis als organitzadors i s’amortitza millor tota la feina feta durant el marcatge de la prova. Particularment em sembla perfecte, sempre i quan els corredors de Trail no siguin els “quatre corredors que ajudaran a  acabar d’omplir una mica més la caixa de la prova”  . Se’ls ha de tractar com a tals i es mereixen el mateix rigor en els controls, en els horaris de sortida, en el marcatge i en els avituallaments.

CURSA DE RIUDARENES (20 Km – 1h 51 min)

Em feia molta il.lusió participar-hi!! El seu territori em fa sentir com a casa.

Sortim a l’hora prevista i de seguida em trobo al grup de davant. Sembla que no pugui ser. No m’ho crec. Els cinc de davant es comencen a separar de mi i dels meus tres companys de viatge. Noto com a cada pujada les meves cames ciclistes perden una mica de pistonada i com els meus tres companys  de cursa se m’escapen poquet a poquet. Però segueixo al meu ritme constant, escoltant la música que tinc carregada al meu MP3. Disfruto del recorregut. M’encanta. Passo per llocs on no havia passat mai i les zones enfangades fan tenir tots els meus sentit ben desperts, tant de pujada com de baixada. A falta de 6 o 7 quilómetres comença a caure una freda pluja a sobre nostre; començo a tenir fred però segueixo corrent per intentar atrapar a un parell de corredor que tinc davant meu i a la vegada per què el que tinc a darrera no m’atrapi a mi. Arribo moll com un ànec, comparteixo sensacions, aventures viscudes, rialles i m’escalfo a la bora del foc per entrar en calor i acomiadar-me de Riudarenes havent passat un molt bon matí entre companys “d’ofici”.

CURSA DE SANTA COLOMA DE FARNERS (16 Km – 1h 22 min)

Si Riudarenes em feia molta il.lusió participar-hi , doncs imagina’t la il.lusió que em feia poder-ho fer a casa, pels camins i corriols que em conec!!

No vull entrar a comentar el descontrol de la sortida i la manca d’un control a la pujada a ca l’Agustí pels corredors de Trail.

Després de tanta incertesa inicial i de buidar –me de la mala llet i d’algun comentari no agradable cap a la meva persona pels anys que he estat al CCFarners  i dient-me que com es possible que hagi passat el que ha passat, doncs intento refer-me de la incomprenssió i fins que no porto 6-7 Km no començo a retrobar-me una mica a mi mateix.

Crec jo que he rodat millor a SCF que a Riudarenes, tot i que a casa meva les pujades són llargues  i m’han perjudicat fort al començament.

Circuït pisteru i zona final molt currada amb algun corriol inèdit. Mantinc una maca lluita amb en Pere Armengol i en Miquel Amat (ex campio d’Espanya Btt Master 30).

Molt bon circuït, he disfrutat molt també en aquesta ocasió!!

Acabo les dues proves estant molt content amb els resultats i gaudint de poder correr a ritme continu i sense dolor als genolls.

Abans d’anar a la última prova de Sant Hilari, anirem a fer el Duatló de Blanes en btt, a veure que tal va el debut,i per intentar pujar el Club TRI-BU a 1ª divisió

Salut i Kms!!

TRANSGAVARRES 2012 (55 KM) - RUNNING

Desde fa força anys que estic dient que almenys algun dia a la meva vida voldria fer una marató. No sé perquè però a la marató, la reina de les proves de fons, li tinc un respecte enorme. No sé si és per la seva distància de 42 km o bé per la por de patir lesions al llarg del seu recorregut o per ensopegar amb el tant temut "mur" cap als kms 35-37, ; en fi...... Però com a contrapartida hi ha una cosa que no m'atrau d'ella, la seva monotonia i haver-la de còrrer sobre asfalt. És la meva manera de veure i entendre la reina de les proves de fons.

Ara fa quinze dies jo i la Núria vam participar a la Cursa del Puigsacalm de 26 Kms . Una prova que recomano a qualsevol aficionat de les proves trails o també per fer-la en plan caminada;  i la veritat és que em va enganxar força aquest tipus de competicions.

Diuen que: "la cabra sempre tira cap a la muntanya", doncs avui jo he anat cap a la muntanya a participar, no a una marató, sinó a una marató i tretze quilometrets més de propina (55 Kms); no fos cas que em quedés amb mal gust de boca amb els 42!!

El punt de sortida ha sigut al passeig marítim de Palamós i l'arribada a la Plaça St Domenech de Girona. Entremig ens han fet passar per Fitor, La Ganga, Puig d'Arques, Sta. Pellaia, Montnegre i pel Santuari dels Àngels. 55 quilometrets amb un desnivell positiu de 2000 m. Predominava la pista forestal sobre el corriol i per tant era un circuït apte per rodadors.

Us voldria explicar quines sensacions, imatges, pensaments he intentat buscar al llarg del transcurs de la prova.

Tothom que s'inscriu a qualsevol prova esportiva, sigui de la disciplina que sigui, el primer que va a buscar és indiscutiblement passar-ho molt bé. Però avui ,a part, he intentat buscar una respiració-pulsacions el màxim de suaus i constants possibles, a diferència d'una prova de curta durada;  he buscat disfrutar del recorregut, conèixer territori, oblidar, buscar una vegada més una situació límit, relaxar-me, aprendre a còrrer....

He portat durant tota la prova un bon ritme, corrents pràcticament tot el recorregut fins al Santuari dels Àngels. Jo he sigut el primer sorprès!! Però ja notava que els meus genolls em donaven senyals d'avís. I així ha sigut els 9 Kms de baixada fins a Girona se m'han fet eterns. No podia ni trotar, només caminar ràpid. Intentanva còrrer i al cap de 100 m ja havia de tornar a caminar. Doncs així és com he acabat la Trail d'avui fent un Ca-ko, més Ca que Ko, però m'he plantat a la linia d'arribada veient que he trobat el que he buscat.

Salut i Kms

TRIATLÓ OLIMPIC TOSSA 2012 - "AMB MAL GUST DE BOCA"

Quan qualsevol esportista, sigui del nivell que sigui, planifica la temporada, sempre escull un seguit de proves a les quals per un motiu o l'atrauen ja sigui pel seu recorregut, ja sigui pel tipus de distància, pel fet sde sentir-se com a casa, pel seu caràcter popular, etc.... són mils els motius. Jo us vull explicar els motius pels quals he escollit Tossa com a segon objectiu de la meva temporada 2012.
Doncs l'any passat va ser a Tossa on vaig debutar a la distància olímpica. Recordo que hi anava molt acollonit. Me la vaig prendre amb un respecte enorme, essent conscient de que en qualsevol revolt podria aparèixer el tant temut "Home del Mai" i em podia haver deixat KO enmig de tant de Triatleta. Els meus companys d'aventura en aquell moment van ser en Joan Figueras i  l'Albert Forest. Recordo comentar amb l'Albert, un cop acabada la prova, que em va dir la frase: "No n'hi havia per tant!!, jaja". En aquella prova del 2011, li vam plantar cara, li vam dir ei que l'any vinent tornarem perquè que ets una prova dura, i en la que el famós "Drafting" serveix poquissim; per tant tens cabuda dins la meva filosofia del Triatló!!!.
Suposo que els que em coneixeu, sabeu que m'escalfo moltissim quan vaig amb grup i veig que hi ha molt de paparra enganxat i vividors que sobreviuen a costa de que els altres (jo estic dins aquests altres!!!) treballem!!.
Per tant per tots aquests motius escèncialment, i per raons de proximitat i coneixença del preciós tram ciclista, sobretot l'Alt de St Grau; doncs el Triatló de Tossa ha estat de nou el meu segon objectiu de la temporada.
Anem a la prova:
LA PRÈVIA:
El dia abans, comprovo per la web oficial del TriatlóTossa l'horari de sortida. Només vaig trobar que l'horari d'entrada del material als boxes era de 14 a 15. I jo amb la meva confiança vaig deduïr que la sortida seria a les 15:30.
Comencem Malament!!!!. Arribo a boxes a les 14:52 i la jutgessa em diu que em deixa entrar " per compassió!!". A més a més per megafonia estaven anunciant que en deu minuts donarien la sortida. Presses cap a buscar el dorsal a l'altre costat del passeig, torno cap a boxes, entro bici, col.loco tot el material seguint el "Ritual" habitual de cada competició, coi de maniatics aquests esportistes!!!. surto de boxes corrents i aguantant-me els , parlant fi, "pixats!!". I m'emplaço ràpidament a la sortidadel swim. Collons quins nervis!!!
SWIM - 1500 m:
Arribava a Tossa amb bes sensacions a l'aigua i havent guanyat molta tècnica de nedar. Però com sempre enmig de tanta tonyina emprenyada, no aconsegueixo trobar un bon ritme i els temps que faig en piscina no es reflexen al final d'una triatló.Factor a millorar bastant!!
Com sempre dono el que crec que és un bon ritme, enmig de molts nedadors, per tant significa que esic alla al mig del paquet i no em quedo despenjat.
Fem les dues corresponents voltes , completant els 1500 m i surto amb un temps de 33 min. Per mi és un temps desastrós. Jo sé que sóc capaç de fer-los en 26 min!!

SECTOR BIKE - 45 kM:
Una autèntica passada de com he arribat de forma aquest any amb a bici a aquesta prova. Rodatge finissim, pujant ports amb facilitat, i conducció segura en els descensos.
Vam fer un bon "manu a manu" amb una grupeta que es va formar amb uns altres quatre corredors i la veritat és que vam imposar una molt i molt bona velocitat de "creuer".
La sensació era bonissima. Ningu ens passava i nosaltres ens berenavem de mitja tarda a tots els corredors que se'ns posaven al davant! Sincerament espectacular!!!.

SECTOR RUN - 10 KM:
Abans de la sortida, i sobretot un parell de setmaens abans de la prova, sabia que possiblement els dos/tres últims quiòmetres de la prova se'm farien una mica llargs!!
Doncs no va ser així!!, Ja al primer quilometre, si, si al primer; doncs em vaig haver de parar a fer fins a cinc vegades estiraments ja que el bast intern dels quadríceps m'estava pujant i fent-me el còrrer impossible!!!
Vaig poder mig solventar el problema i còrrer, vull dir trotar, suau fins a l'inici de la tercera volta. A partir d'aquí vaig tenir una clavada fortissima a les dues cames, que em van deixar "tocat i enfonsat!". a creuada de cables va ser total. I decideixo no forçar una lesió optant per tornar "caminant" i RETIRANT-ME!!

Però em quedo amb un mal gust de boca pel fet de veure'm tant endavant (top 60 +-) i havent-me de retirar per aquests problemes que no comptava que m'apareixenssin tant aviat en el sector 3.

Amb aquest Triatló poso punt i final a la temporada de triatlons d'aquest 2012! Buscaré potser un parell de proves popular a l'Octubre per tal de tancar la temporada progressivament cap avall i millor si són amb la btt.
Voldria felicitar a en Marçal i en Forest per "maxacar-me"!! jajaja... (la història continuarà!!). A en Sureda per rebaixar en una hora el seu crono. A la Núria per les fotos i el suport!!  i a tota la Tribu desplaçada fins a Tossa (Jordi Artau, Manel Cueto, Marc Botella, Ivan Muñoz ...) pels seus ànims.

SALUT I KMS!!!

EL CAMÍ CAP A LA MITJA IRONMAN

Després de estar-hi donant voltes, després d'haver-hi dies en que deia que si i al cap d'un temps pensar totalment el contrari, després d'escoltar el meu cos i percebre que cada any que passa necessita objectius no tant explosius i de més resistència aeròbica, després de tot aixó i una mica de bogeria, doncs em decideixo a donar el salt a la llarga distància.
El primer objectiu està clar: La Half de Calella. I el segon objectiu serà també una altra Half cap el mes de Setembre/Octubre.
Amb aquests primer objectiu clar i que es celebrarà a finals de maig de 2013, em servirà per anar fent com un compte enrere mes a mes, o sigui començaré amb el mes 8 i anar descomptant fins arribar al meu objectiu.
Al llarg del camí anirem comentant tot tipus d'entrebancs, millores, competicions de preparació, entrenaments, etc... Estic obert a rebre consells o crítiques si creieu que faig alguna bestiesa, jajaja...
 Res mes , de moment deixo consumir aquest setembre amb la Tri olimpica de Tossa el dia 15, i a la que en tinc unes ganes boges, i potser remato la temporada amb alguna altra competició més tranquila. I a partir de l'octubre ja començaré amb el compte enrere, MES 8......

Salut i força! JOAN!